Torna

T'escric la cançó que et debia,
L'escric, i amb ella em resigno, m'hi emparo.
Aquella carta perduda, esvaïda.
Víctima dels records que amago.

Que el deute és deute, i la paraula és una ombra
Que volta, no para, i commou.
Revela el nom de a qui hem de retre homenatge
I, quan el diu, sembla que es lliuri del dol.

Seguint-te a tu, sempre aferrada al teu núvol,
Vaig fer la sort, no sempre eterna i constant.
I ara la lletra, esbojarrada i cansada
D'una que plora, ens continua alertant.

Que la traïció va ser grotesca i severa,
Més, als teus ulls, va ser serena i tenaç,
Sense recel, sense rencors ni grans drames,
La ment tanquil.la, neta de tèrbols enganys.

Omple'm de llum, dóna'm la força, l'empenta.
La soletat mai no ha volgut seure amb mi,
No s'ha apropat, no la conec, m'esparvera
Tu ho vas voler! Tu vas poder fer-me així?

Mirant enrera, com avançant, tremolosa,
Que en tancar els ulls no m'acaroni ningú.
La lleialtat és impactant, fervorosa.
Veus el què era, veus el què sóc sense tu.